Entradas

Publicado el

Compartir el disseny

Asignatura Antropologia del disseny
Pública

Al llarg de tot el procés etnogràfic viscut durant la resta d’activitats de l’assignatura, ens hem endinsat i conegut a una comunitat protagonista del darrer any, els treballadors i les treballadores de supermercats i farmàcies.

En aquesta darrera activitat, hem de desenvolupar una proposta de redisseny de l’objecte seleccionat a partir dels resultats i conclusions obtingudes al procés etnogràfic i al treball de camp dut a terme amb alguns dels membres de la comunitat, amb l’objectiu que l’objecte final sigui viable per a tots els treballadors de supermercats i farmàcies. L’objecte protagonista a escala global d’aquest darrer any ha estat la mascareta, i evidentment, als supermercats i farmàcies no ha estat ni molt manc una excepció, per tant aquest serà el nostre objecte a redissenyar per a beneficiar a la comunitat.

La proposta de redisseny neix de la informació i conclusions extretes que han anat apareixent al treball de camp. La gran majoria de problemes i necessitats els hem detectat gràcies als mètodes fets servir en les activitats anteriors com les entrevistes no dirigides, l’observació contextual passiva, etc.

Els aspectes que dels quals més es queixaven els membres de la comunitat observada, són des d’un punt de vista més global, que per falta de mitjans sanitaris o per error de les empreses, hi havia alguns casos en els quals els

treballadors i les treballadores feien servir mascaretes corporatives de tela, la qual no acabava de complir al 100% les característiques recomanades per l’OMS, cosa que pot arribar a posar en perill la salut dels membres de la comunitat. Per una altra banda, centrant les necessitats a un punt de vista més concret i pràctic, els treballadors ens contaven com la mascareta provoca algunes situacions que incomoden i dificulten la jornada: molèsties i irritacions a les orelles, que s’entelessin de les ulleres, problemes amb la pell a la zona de la boca i el nas, major sudoració, talla única…

La proposta de redisseny és una versió millorada i més segura de la mascareta de tela, intentant resoldre tots els problemes que pertorben a la comunitat. El tret més important i imprescindible d’aquest nou prototip és el compartiment interior de la mascareta per a poder posar-hi un filtre homologat, d’aquesta forma, al ser de tela, els supermercats poden seguir incloent-la dins la imatge corporativa de l’empresa, i alhora, gràcies al filtre, protegir de la millor manera possible la salut dels treballadors i treballadores. Per altra banda, el sistema d’ajustar no és com el de les mascaretes que fan servir actualment, el qual els hi provoca molèsties i irritacions a la zona de les orelles, aquest seria un sistema on la cinta elàstica passa horitzontalment pel coll i pel cap, deixant lliures a les orelles i estalviant-nos totes aquestes molèsties ja comentades, a més, mitjançant aquest sistema, la cinta, que va fermada amb un nus a la part del cap, pot ser ajustada estrenyent o amollant el nus per tal que el mateix model de mascareta servesqui i sigui còmode per a tota la comunitat. La mascareta estaria feta d’una tela tipus neoprè elàstic, el qual té una textura molt més agradable i suau que la de les mascaretes que solen fer servir els treballadors actualment, a més aquest es pot rentar i així evitaríem les mascaretes d’un sol ús, ajudant així no només a la comunitat seleccionada, sinó també al medi ambient. Aquest nou model tendrà també un ferret ajustable per a poder adaptar la mascareta a la cara dels treballadors i treballadores que facin servir ulleres, de mode que l’aire no s’escapi capa dalt i faci que estiguin entelades tot el dia.

La finalitat de tot aquest procés, des de el treball de camp fins al redisseny, ha estat millorar i facilitar als membres de la comunitat seleccionada desenvolupar la seva funció i sobretot protegir-los, i perquè tot el projecte es quedàs dins aquesta mateixa bombolla de protecció, la manera de poder aportar aquestes noves mascaretes seria a través d’una.

campanya solidària en la qual els beneficis obtinguts per part de les vendes als supermercats, fossin destinats als recursos mèdics, ajudes i serveis per a aquesta comunitat. Aquesta campanya podria impulsar-se mitjançant cartells a les portes dels supermercats, perquè no només les grans empreses propietàries dels supermercats poguessin comprar-les, sinó també qualsevol que tengui les mateixes necessitats, ajudant a conscienciar a la gent que aquesta comunitat ha estat en una situació en la qual poca gent ha estat en aquest darrer any i mereixen tota l’admiració i ajuda que es pugui.

Compartir el disseny
Publicado el

Filferro

Asignatura Antropologia del disseny
Pública

Vinculació, valors i emocions

No tenia molt clar quin objecte triar, ja que, quan pensava en un, ja intentava anar desenvolupant les matèries que demana el repte i no ho acabava de veure clar, per tant, he decidit triar un objecte molt bàsic, i que té un gran valor per jo, però que a més, mai m’hi hagi aturat a pensar sobre el disseny, impacte cultural, ni altres tipus de característiques més enllà d’utilitzar-ho.

El filferro té un gran valor per jo, ja que és un dels grans pilars de l’art que vull dedicar-hi la meva vida, l’animació Stop-Motion. Sovint es fa servir filferro (generalment d’alumini o coure, a causa de la seva mal·leabilitat) per a crear els ninots els quals llavors són animats fotograma a fotograma manipulant el ninot i fent-hi fotos.

Record fer el meu primer ninot, observant alguns vídeos de YouTube. No vaig fer servir el tipus més adequat de filferro, ni la millor estructura, però va ser la meva primera passa dins aquest món, i això em posa molt content, i ho segueix fent, ja que, malgrat a mesura que et vas professionalitzant i entres a la indústria, sovint es fan servir estructures amb mecanismes d’acer més complexes, però així com el pintor més gran del món pot dibuixar amb llapis, sempre es podrà animar amb filferro.

Característiques formals i funcionals

El filferro és un cilindre que pot estar fet de diferents tipus de metalls i que pot variar de diàmetre (depenent de la funcionalitat que se li vulgui donar). La funcionalitat del filferro és molt àmplia, és com un llistó de fusta, el pots cremar, fer servir de pota de cadira, pots tallar-lo, etc. doncs amb el filferro passa el mateix, és un fil de metall al qual li pots donar forma i fer servir per a una varietat molt gran de funcions.

Cada tipus de metall dóna al filferro unes característiques que li permeten complir millor unes funcions que altres, com per exemple l’acer és més resistent, l’alumini és més mal·leable i el coure és més conductor de corrent. Sol ser del color pur i real del metall del qual està fet, però sovint el podem trobar de colors per a complir funcionalitats relacionades amb l’àmbit artístic.

El filferro no respon a cap necessitat universal en concrets, és un d’aquests materials que poden resoldre una gran varietat de problemes, a causa de totes les seves possibilitats i naturalesa versàtil.

Es podria dir que socialment el filferro té una connotació negativa, a causa de aquesta aura artificial i separadora que té. Com per exemple el filferro d’arç, el qual té unes connotacions socials i culturals molt negatives tant l’en passat com en el present.

Si ens centrem en les dimensions culturals del filferro, ens podem remuntar a molt temps enrere on veurem com aquest objecte es va anar definint i obtenint més i més funcions al llarg de la història. Des de filferros de llautó de fa més de dos mil anys, passant per aplicacions científiques com pot ser una bobina de coure per a investigar l’electricitat, com un filferro d’arç dins el que és bèl·lic, com l’esquelet dels ninots d’animació stop-motion per a l’àmbit artístic.

Diria que les funcions simbòliques són bastant disperses, podent fins i tot estar molt relacionades amb les dimensions culturals. Malgrat totes les seves funcionalitats, la gran majoria d’aquestes passen desapercebudes, però al filferro l’envolta el simbolisme de guerra, indústria, etc., això és degut al filferro d’arç, moltes trampes de caça estan fetes amb filferro, és un residu que podem trobar a vegades al camp, etc.

Disseny i Antropologia

L’antropologia cerca les diferències i les semblances, els hàbits i tradicions per a captar les necessitats i problemes, donant lloc a invencions i objectes que cerquen donar una resposta. Els humans creen objectes per i per a altres, el que provoca que mitjançant els diferents punts de vista de diferents usuaris i a través de la utilització i la reutilització la finalitat d’alguns objectes vagi variant al llarg del temps per a complir funcionalitats per a les que no estaien dissenyats. I que hi ha més representatiu de la cultura que veure com un mateix objecte és interpretat i utilitzat de diferents formes?

 

Webgrafia

Colaboradors de Wikipedia (2020, 8 d’agost) Wikipedia:

https://es.wikipedia.org/wiki/Alambre

 

Colaboradors de Química.es (1997-2021) Química.es:

https://www.quimica.es/enciclopedia/Alambre.html

 

Tim Harford (2017, 2 de juriol) Article “Como el alambre de púas cambió al propiedad privada” a BBC News:

https://www.bbc.com/mundo/noticias-40446860

 

L'antropologia en el disseny
Publicado el

La meva proposta de valor

Asignatura Projecte IV. Portfolio
Pública

La meva marca cerca donar solucions diferents i elaborar projectes de creació pròpia. Situada al cor de Mallorca, i a aquesta illa, la gent sent una gran admiració i un gran amor per a la cultura Balear, sentiment que vull reforçar i fer créixer, aportant sempre pinzellades de la cultura i influències Mallorquines a tots els meus projectes. Per a aquesta raó, el naming estirà relacionat amb elements de la cultura mallorquina, fent referència a criatures o figures importants dins del folklore Mallorquí, com els dimonis, el miotragus, o el ferreret.

Estic especialitzat en el sector de l’audiovisual, però abraçant també l’artesania i les arts plàstiques, per tant malgrat que puc fer una gran diversitat de creacions, des de el disseny gràfic, fins a l’escultura, la meva especialitat, allò que gaudesc més fent, i que és el pilar dels meus projectes de creació pròpia, és l’animació stop-motion, la tècnica on disseny i audiovisual es fusionen amb taller i artesania. L’stop-motion és la tècnica d’animació on els objectes es manipulen físicament en petits increments fotografiant frames, de forma que en reproduir tots aquests frames com a vídeo, els objectes tenen moviment i vida pròpia. Estim aquesta tècnica.

Sempre estic amb algun projecte propi en marxa, projectes per reenfocar la cultura illenca i poder arribar a un gran públic mitjançant la qualitat del projecte, com per exemple curtmetratges, minisèries, etc. Però també vull acceptar projectes externs, com pot ser des de publicitat, col·laboracions amb altres marques i encàrrecs audiovisuals entre altres.

Com he comentat abans, aquesta és una illa amb un sentiment molt fort per la cultura pròpia, i ja existeixen estudis i marques amb missions similars a la meva, però cap que faci servir l’stop-motion com a eina principal, d’aquesta forma, aquests estudis estem sempre disposats a col·laborar per a ajuntar forces i complir objectius comuns.

El que se cerca amb aquestes col·laboracions, és complementar-me amb altres artistes, ja que aquí és on resideix la riquesa de l’art, el que vull és convertir els meus punts fluixos en punts forts, enriquint tant els productes finals, com els processos i relacions entre els artistes locals.

PAC 2 - Qui sóc jo? Creant la marca personal
Publicado el

El mercat del disseny-Marketplaces

Asignatura Projecte IV. Portfolio
Pública

Els Marketplaces són plataformes allà on els creatius en el nostre cas, exposen la seva feina per a obtenir visibilitat de cara al fet que un possible client investigui i seleccioni al creatiu que vol contractar.

Els creatius que més confiança transmeten són aquells que mostren una bona execució dels seus portfolios, sent aquest la carta de presentació per a oferir al possible client els seus serveis. Com més variat i més estils siguis capaç de crear, mostrarem una major versatilitat que tranquil·litzarà i donarà molta confiança als clients.

Formar part d’un marketplace té els seus avantatges i els seus inconvenients. El principal avantatge és la gran visibilitat que donen aquestes plataformes, el fet de poder arribar a més clients potencials que amb un sol canal de distribució, com seria per exemple la web pròpia del creatiu. El desavantatge fonamental és l’enorme competència, ja que, així com la plataforma et dóna molta visibilitat, també la dona a milers de creatius més. Això provoca una gran competència tant en els preus com en la qualitat.

Els tres marketplaces qe he triat per fer una recerca més profunda són els següents:

ArtStation

ArtStation és la plataforma amb l’objectiu d’empoderar als artistes i crear oportunitats de feina. Aquest marketplace està centrat principalment en artistes 2D i 3D del món de l’animació i els videojocs.

Els darrers anys, ArtStation ha adquirit tanta importància dins la indústria que algunes empreses i recruiters et demanen directament que els hi enviïs el teu ArtStation.

Aquesta plataforma et permet crear la teva pròpia pàgina i personalitzar-te-la de forma que reforci la teva identitat com artista. Aquí pots pujar les teves feines com a la resta de marketplaces, però ArtStation permet alguns formats molt necessaris per a la indústria, com poden ser textures digitals, models 3D, plànols de 360°, etc. A més també ofereix l’opció de vendre directament el teu art tant de forma digital com imprès, una funció que pocs marketplaces ofereixen.

Però el que fa ArtStation diferent de les altres, és la comunitat que crea, ja que aquesta plataforma s’utilitza sovint a mode quasi de xarxa social, i això ho fa oferint formació per part d’altres artistes, articles i revista digital, reptes on els creatius poden competir de forma amistosa, etc.

Behance

Behance és una plataforma d’Adobe centrada específicament per als dissenyadors, el seu principal objectiu és actuar de portfoli i base de dades de la fina dels dissenyadors.

Té una gran quantitat d’usuaris a causa de la quantitat de professionals que mou Adobe. Ens permet filtrar feines de formes molt especials que donen un punt de vista diferent a aquesta plataforma, com per exemple poder filtrar per color, o pel programari Adobe que s’ha fet servir per a fer la feina.

Els artistes poden visitar els perfils dels altres artistes, on aquests van publicant les seves feines, i poden deixar comentaris i guardar-les. També hi ha un apartat on estudis i empreses publiquen ofertes de feina de tal forma que no només siguin els clients que contactin amb artistes, sinó que els artistes poden buscar també una feina activament.

Dins Behance, també destaca un apartat on sempre hi ha algun creatiu en directe treballant, d’aquesta forma es pot aprendre moltíssim i llavors el directe queda enregistrat en forma de classes dels artistes de la plataforma que fots revisar en un futur.

Freelancer

Freelancer és una plataforma pensada per a tota mena de creatius. Com a les altres plataformes, pots cercar artistes, però la principal manera que té aquesta plataforma de funcionar, i que és allò que la diferencia de la resta, és que normalment els clients fan la proposta de projecte amb una petita presentació i un brief.

Sent l’artista, el que has de fer és anar veient els projectes i entrar a concurs del qual t’interessi fent un pitch de la teva idea, de tal forma que aconseguesquis convèncer al client que ets la persona adequada.

A més, aquesta plataforma té un apartat molt útil on pots veure exemples de feines per encàrrec fetes anteriorment, amb petites valoracions dels artistes o dels clients. També hi ha algun exemple de quantes hores i doblers va costar algun projecte en concret.

Addicionalment hi podem trobar l’apartat de Recursos, allà podem trobar articles i posts sobre temes importants per categories, com per exemple consells a l’hora de contractar un dissenyador gràfic, o eines de desenvolupament de software.

PAC 1 - El mercat del disseny
Publicado el

Etnografia pel Disseny

Asignatura Antropologia del disseny
Pública

Introducció

En les activitats anteriors hem conegut les funcions pràctiques que posseeix l’antropologia i com podem aplicar-les al món del disseny. Ara, mitjançant el treball de camp etnogràfic s’establirà contacte amb la comunitat seleccionada prèviament, intentant crear vincles amb el col·lectiu de treballadors de supermercats. A través del treball de camp etnogràfic desenvolupar un coneixement sobre els usuaris de la comunitat, per així comprendre les seves necessitats per en un futur fer una proposta de millora per al seu entorn.

Observació contextual passiva

La primera aproximació dins la comunitat va ser a llarg termini, amb això vull dir que vaig incloure-la dins la meva quotidianitat. Durant les dues primeres setmanes del projecte, quan havia d’anar al supermercat hi anava amb les ulleres d’observador etnogràfic. Amb la naturalitat més gran possible, observa les accions dels treballadors i com interactuen amb el seu entorn i la seva comunitat. Mitjançant l’observació podem apreciar com durant aquest temps de pandèmia, a causa de l’obligació de portar la mascareta, aquesta pot causar molèsties o incomoditats als usuaris a l’hora de dur a terme les seves funcions, entelant les ulleres d’alguns, creant incomoditat o fins i tot dificultant la dificultat la comunicació entre ells i els clients.

Etnografia virtual

Per a redefinir aquest primer contacte amb la comunitat, faig servir algunes eines del Kit de camp com l’ordinador o el telèfon intel·ligent i faig una recerca en línia. Amb l’ajuda d’articles o fins i tot de comentaris a xarxes socials per a veure la percepció global i concreta del col·lectiu, i veure si hi havia algun punt o preocupació que no hagués identificat mitjançant l’observació contextual passiva. A més, vaig fer servir les mateixes eines del Kit de camp per a posar-me en contacte amb els usuaris que formarien art de la pròxima part del mètode.

Entrevistes no dirigides

Una vegada observats i plantejats els que crec que són els possibles problemes de la comunitat, faig unes primeres entrevistes no dirigides amb gent que, a part de formar part de la comunitat estudiada, també són amics meus. Això inclou dos treballadors d’un Mercadona i una treballadora de Carrefour. Aquestes interaccions varen tenir lloc de forma en línia, ja que, aquests usuaris són a Mallorca i jo a Barcelona.

Les entrevistes varen constar d’unes videotelefonades amb aquests amics/treballadors de supermercat, en les que simplement xerrem i anava fent les preguntes que m’anaven sorgir o fins i tot en tenia alguna mig pensada arrel de l’observació contextual passiva als supermercats de Barcelona. Després d’aquesta primera presa de contacte amb 3 usuaris de la comunitat vaig decidir realitzar una altra entrevista amb diversos dependents del Condis i el Lidl del costat de casa meva amb els que, a diferència dels primers usuaris, no tinc cap mena de relació personal. Fent servir el bloc de notes del meu Kit de camp, i algunes preguntes ja més pensades a partir de les entrevistes amb els usuaris propers a jo, li vaig explicar el perquè d’allò i el que volia fer i va voler participar-hi sense cap mena de problema.

D’entre totes les entrevistes, vaig fer una mica de síntesi per quedar-me amb els grans problemes i les majors preocupacions dels membres de la comunitat: Les jornades de treball, sobretot a l’inici de l’estat d’alarma, es feien molt més esgotadores tant en l’àmbit físic, anímic i mental; un alt nivell de treball sense descans amb una afluència de persones més elevades del normal, a més, moltes d’aquestes sense respectar sempre al cent per cent les mesures de prevenció sanitàries adoptades pel govern; molèsties i problemes de salut, com erupcions a la pell per l’ús de guants i mascaretes; a majoria d’ells expliquen que anar a fer feina s’ha tornat una activitat que ja no els hi genera tantes coses bones.

Resultats i conclusions

Va ser complicat trobar els millors moments per a algunes parts del procés, com per exemple les entrevistes, ja que no volia interferir en la feina dels treballadors i pertorbar la comunitat. A causa d’això, la meva presència no va suposar cap mena de repercussió, més aviat el contrari, tots els usuaris varen mostrar proves d’interès a conèixer el resultat, i estaven contents que algú mostràs aquest tipus d’interés en la seva comunitat. Vaig tenir sort amb les persones que m’ajudaren a endinsar-me a la comunitat, ja que, totes elles tenien una gran capacitat de reflexió sobre la realitat que estan afrontant. El treball de camp etnogràfic requereix la generació de relacions de confiança, i ho vaig poder aconseguir amb els usuaris que varen estar disposats a atendre’m, tant els que ja coneixia com els que no.

M’ha sorprès molt la situació en general. Realment, des d’un punt de vista extern, m’esperava que des del punt més alt de la pandèmia la cosa ja hagués tornat quasi a la normalitat completa, però resulta que no, segueix sent una labor una feina que s’ha anat complicant molt per la situació, està clar que al principi de l’estat d’alarma, sumat als nirvis de la gent, i encara al desconeixement a causa de la novetat de la situació, fos una situació molt més complicada i més exigent en tots els aspectes per als membres d’aquesta comunitat, però segueix sent molt més complicat del normal.

A partir d’aquest treball, la meva relació amb els treballadors de supermercats i establiments d’alimentació i de productes de primera necessitat és més propera i horitzontal. Intentant facilitar el màxim possible la seva feina i intentant fer la seva jornada tan lleugera com sigui possible, sigui conversant-hi una mica, o almanco dedicant-hi un somriure. Per aquesta comunitat crec que només es pot sentir admiració i gratitud, i potser ha fet falta una pandèmia mundial per a arribar a adonar-nos compte d’això.

Mitjançant tot el procés de camp, està clar que hi ha uns objectes que destaquen dins la comunitat i que tots els usuaris n’han fet com a mínim alguna menció negativa. Estic parlant per descomptat de les mascaretes i els guants. Aquests provoquen moltes molèsties i traves als usuaris, com una major sudoració, dificultat per respirar, erupcions i arrossegades, etc.

202 Antropologia del disseny 202_20_008. Etnografia pel disseny
Publicado el

KIT de Camp

Asignatura Antropologia del disseny
Pública

Etnografia

L’etnografia és una branca de l’antropologia. Un sistema d’investigació social que té com a objectiu observar, analitzar i comprendre les situacions o les accions de diferents grups, estudiant des del punt de vista dels diferents individus que hi formen part.

Aquest mètode fa servir diferents tipus d’eines per anar obtenint informació sobre el grup d’estudi, i així anant omplint la informació que volem per a arribar a observar el grup des del punt de vista dels integrants. Algunes d’aquestes eines són: entrevistes, observació, estudi directe, camp, etc. Bàsicament qualsevol classe d’interacció tant activa com passiva que pugui donar-nos més informació.

 

El meu KIT de camp

Per a poder adaptar el meu KIT al camp, he fet una recerca i he reflexionat sobre quines són les tècniques i eines que podria fer servir per a obtenir tota la informació necessària i he arribat a les següents conclusions:

Les tècniques que faré servir són:

-Observació contextual passiva: Es durà a terme tot un procés d’observació amb la intenció que els usuaris no en siguin conscients, per a així poder captar les seves accions i el seu comportament de la forma més natural possible sense alteracions ni estímuls externs. Amb la finalitat d’analitzar i prendre nota de lo observat.

-Entrevistes no dirigides: Fent preguntes tant a usuaris coneguts com a desconeguts camuflats com si fos una conversa normal pel mateix motiu que l’observació passiva, per a aconseguir els resultats el més natural possible.

Les eines que faré servir són:

-Bloc de notes: Aquí podrem prendre apunts puntuals de diferents elements que trobem a destacar durant l’observació. Fent servir un bloc lleuger amb l’objectiu de no cridar l’atenció de l’usuari.

-Diari de camp: Aquí és on es farà la síntesi i s’agruparà tota la informació que s’hagi aconseguit a les sessions del treball de camp, ja tranquil·lament dins el nostre espai de treball.

-Ordinador: Amb aquest i accés a internet podrem acabar d’abastar molta part de la informació per a completar la recerca d’una forma més global. A més podré fer servir sistemes de videotelefonades o similars per a poder contactar amb els usuaris que entren dins el grup de coneguts i familiars per a aconseguir els màxims punts de vista possibles.

-Telèfon intel·ligent: Aquesta eina fa la funció d’eina comodí, ja que pot realitzar quasi totes les funcions que fan les altres eines però amb diferents característiques. Aquesta a més ens permet enregistrar tant vídeo com veu per si a alguna de les entrevistes fos necessari.

Obrir el disseny a la comunitat
Publicado el

Comunitat

Asignatura Antropologia del disseny
Pública

Per a aquesta primera presa de contacte amb l’etnografia, he volgut triar un col·lectiu que a causa de la naturalesa de la seva feina, s’ha vist més exposat a la COVID-19, mentre els individus d’aquest col·lectiu feien funcions fonamentals per a fer d’aquesta crisi, una situació una mica més còmoda per a la resta de la població, els treballadors i les treballadores de comerços de necessitat bàsica, com són supermercats i farmàcies. Aquesta decisió també es deu al fet que tenc tant familiars com amics molt propers que formen part del grup, i he viscut la seva experiència des de molt a prop, a més degut a això tendré un fàcil accés a ells com també puc agafar d’exemple qualsevol supermercat o farmàcia que tingui a prop del barri.

Malgrat que la situació general hagi millorat des del confinament, i ara més col·lectius estan igual d’exposats, durant tota aquesta etapa hi ha hagut alts i baixos, i els treballadors de supermercats i farmàcies són els únics que s’han mantingut al llarg de tota la crisi, i ho segueixen fent, i ho seguiran fent per molt que tornin a augmentar les restriccions.

Les meves expectatives són de comprendre millor la situació d’aquests usuaris. Com he comentat abans, conec molts casos molt de prop, com varen viure els moments més crítics i com ho estan vivint ara, però molt possiblement no tots els casos hagin sigut pareguts ni de lluny, per tant crec que aquest treball m’ajudarà molt a comprendre des de molts més punts de vista la situació d’aquest sector tan poc aplaudit.

Obrir el disseny a la comunitat
Este es un espacio de trabajo personal de un/a estudiante de la Universitat Oberta de Catalunya. Cualquier contenido publicado en este espacio es responsabilidad de su autor/a.